Llengua, dialecte i frontera al nord del pais

Feia més de 30 anys que l'últim Colloqui de la Societat d'Onomàstica no havia tingut lloc al nord de lAlbera, a la Catalunya del Nord (Perpinyà, 1995). La vinculadó dels estudis dels noms propis amb les terres nord-catalanes és antiga i un munt de gent aquí des de fa molts segles s'interessa per la qüestió. Ja Andreu Bosch, el gran jurista perpinyanenc del segle XVII, va recollir molta onomàstica en la seua obra mestra del 1628, Sumari, índex o epítome dels admirables títols d'honor del Principat de Catalunya i comtats de Rosselló i Cerdanya. Més recentment, els noms d'Alart, Guiter, Portet, Costa o Becat ressonen a l'hora de desgranar estudiosos oriünds d'àmbits de recerca diversos que s'han dedicat en part o exclusivament a la nostra ciència.

El Rosselló, el Vallespir, el Conflent, la Cerdanya i el Capcir, els antics « comtats », porta i frontera septentrional del país, s'ofereixen per a unes noves jornades d'estudi, atès que, amb més de dues dècades, la situació lingüística i els canvis econòmics i demogràfics han tingut conseqüències en l'onomàstica de la zona. Els noms de lloc o els noms de persona, però, hi continuen essent uns elements de la llengua que, més a poc a poc, evolucionen. Aquesta onomàstica resulta ser avui un dels elements més visibles de la catalanitat de l'espai entre l'Albera i les Corberes, malgrat les dificultats de supervivència de la llengua en un món cada vegada més francòfon. Els noms, aquí, desvelen realment la identitat del país i criden l'atenció de molta gent del país i de fora.